Al llarg del temps me n'he adonat d'una cosa que cada vegada em queda més que palesa: la vida és senzillament un cúmul d'etapes. És a dir, un dia a dia que conforma un mosaic de vivències que en conjunt acaben creant el que som al llarg d'un cert període. Ens formem. No és una formació acadèmica... és molt més que això; ens recreem com a persones. Amb les virtuts i els defectes, cada matí comencem, segur que amb il·lusió, l'iniciativa necessària per emprendre una nova jornada. Ja és divendres 15 de juny de 2012. Hem viscut un total de 167 dies, dels 365. Segur que avui no som ni de bon tros els que erem ahír, perquè ara mateix tenim 24hores d'experiència, on segur que hem caigut... i avui encara reflexionant, demà segur que ens aixecarem amb la ferma convicció de que tot és possible, i tot està per fer. I sobretot: tot està per aprendre i moltes idees encara s'han de compartir.
Feliç divendres no. Feliç tu.
Que gran! Cran reflexió. Cada dia tenim 24h més d'experiència, però no oblidem els records. Cada dia tenim milers de records que potser el dia de demà recordarem amb enyorança. Jo per exemple, segur que recordaré amb un gran somriure el teu desig de felicitat. Feliç tu també.
ResponElimina- Najat.