Tornem del Marroc desprès de 5 intensos dies de projecte intercultural. Des de la Xarxa de Convivència de Roses hem volgut apostar per segon any consecutiu per aquesta iniciativa, a on gràcies a aquesta, 11 joves rosincs han pogut viatjar a aquest indret de cultura viva i eterna... fusionada amb la modernitat.
Personalment torno amb la mateixa sensació de sempre: una set irremeiable que em demana no deturar-me en una lluita constant per l'aprofundiment del coneixement d'allà on vinc, que m'ajuda a entendre el que realment puc arribar a ser: una persona amb la sort d'estar atrapada entre dos mons ben diferents, però a la vegada tan iguals. Una oportunitat. Un avantatge que he d'aprendre a aprofitar. Una set incansable de entregar-me en cos i ànima per la creació de projectes socials, a on tothom hi pugui evocar les seves idees... i amb la col·laboració de tots: posar-les en marxa.
M'emporto amb mi a Catalunya cada indret, olors a tarongina, espècies, i menjar que constantment s'ofereix pels carrers i ciutats... amb l'humiliat, la senzillesa, la tranquil·litat, la calma, la pau... amb les corredisses i els parlars. Amb la solidaritat i el sentit comú de compartir-ho tot.. Per poder algun dia... deixar darrera meu aquell món de plàstic i soroll ... a canvi d'un de fang i silenci etern. És el somni d'una nit de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada